LA QUARESMA

     El Dimecres de Cendra, es considera com el primer d'aquest període d'abstinència i de privació.

Ara venen 7 setmanes

totes de dejunar 

i 7 que ja n'hem passades

totes de riure i folgar.

(folgar: Passar el temps divertint-se)

     La Quaresma, en temps molt reculats, havia durat només quaranta hores, en el transcurs de les quals els fidels observaven un dejuni complet. No menjaven ni bevien res. El Concili de Nicea, de l'any 325, va elevar el període quaresmal a quaranta dies i fou qualificat de carnis levamen, és a dir de no menjar carn.

     En temps dels nostres avis, hom havia de menjar molt poc i d'escàs aliment. Poca cosa mes que sopes amb oli, verdura i aigua. Beure tota altra beguda era tingut per pecat. Els diumenges el dejuni era aixecat i hom podia menjar peix i altres aliments suculents i nodridors.

     Cal dir que la gent rica no solia observar el dejuni amb tant rigorisme. Es cercava, la manera de burlar les prescripcions de l'Església.

la Quaresma i la justicia

són fetes per als pobres.

     El bacallà era tingut com una llaminadura i només se'n menjava els dies de festa i com a gran requisit.

     Hom deia que durant la Quaresma la menja vedada no era precisament la carn, sinó tot animal que tingués sang. Si hom menjava  peix era perquè no tenia sang.

     Com una extensio del dejuni, a mallorca, per la Quaresma, la gent anava a dormir gairebé a entrada de fosc. Ben poca vida es feia en les hores de fosca.

Sa Corema ja és passada;

Mare de Déu, que no torn,

que tinc s'esquena pelada

d'anar a dormir tan dejorn.

     En alguns indrets de Mallorca el dimecres de cendra horabaixa el peixeter i el carnisser simulaven una brega en la que el peixater guanyava i el carnisser es deixava veure poc i anava amb el cap baix i avergonyit. El dissabte de glòria repetien la brega i el carnisser era el que es rendia al seu contrari.

     A la Seu feien sermons i els joves s'hi trobaven i escoltant les pl`atiques, el jovent, festejava.

     Al començament de la Quaresma amagaven els naips fins a Pasqua i es creia que durant aquest període tots el que hi jugaven s'endimoniaven.

     Els més puritans dels nostres avis s'abstenien de menjar xocolata perquè era menjar de gent infidel. El substituïen per farinetes de blat de moro amb avellanes i nous picades mesclades amb sucre.

      En els jocs infantils era prohibit cantar i ballar. es substituïen per jocs d'habilitat i enginy. També es feien jocs de picar en terra per molestar el dimoni.

     Respecte a la Jaia Quaresma, venia a ser com el calendari casolà infantil de la quaresma, que marcava les setmanes transcorregudes i les que encara faltaven per acabar el període de dejunis i de privacions. Se solia penjar a les cuines o els menjadors. El diumenge en sortir de missa el cap de la casa, davant de tots els infants, amb una certa solemnitat, li tallava un peu, per significar que ja havia passat una setmana. El diumenge de pasqua la tiraven al foc. Hi havia gent que en lloc de tallar les cames, les doblegava perquè servís per l'any qui ve i no haver-ne de comprar una altra..

     Hi ha múltiples representacions de Jaies, amb petites variacions. Solen tenir 7 cames i duen un bacallà en una mà i en l'altra una cistella amb arengades i verdures. Duu una llarga faldilla d'on surten els els peus. També du un rosari i unes graelles.