El pas del temps, imposa i determina un ritme a la natura, la vida i les activitats de l'home. Quan el calendari assenyala el 25 de desembre, conegut com el dia de la nit més llarga del any, anomenat solstici d'hivern, el cicle de les estacions recomença de nou i de mica en mica els dies s'allarguen: "Per Nadal un pas de pardal", "Per Sant Esteve un pas de llebre".
En les antigues societats agràries, l'arribada del Solstici representava la promesa de retorn del bon temps i l'auguri d'una nova collita. No és estrany, doncs, que aquest esdeveniment omplís de joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés, reten culte al Sol.
A mesure que la societat evolucionava, molts dels atributs d'aquest astre, foren atribuïts a figures polítiques i religioses. En el segle IV, l'Església Cristiana, acomodà a aquest dia la commemoració del naixement de Jesús: Llum del món.
Si l'Església va fer coincidir la commemoració del naixement de Jesús amb les antigues festes romanes del Sol Nou, vol dir que aquestes, tenien un arrelament tan profund que era preferible assumir-les, que intentar esborrar-les.
Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'han anat elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats de cada moment històric.
Les lluminàries dels carrers, el pessebre, les felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, ..., són una mostra de totes les manifestacions que ha generat la creativitat popular, en aquests dies, al llarg dels anys. Són molts els símbols, de les festes antigues que han sobreviscut fins al Nadal d'avui:
Les lluminàries dels carrers, el pessebre, les felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, ..., són una mostra de totes les manifestacions que ha generat la creativitat popular, en aquests dies, al llarg dels anys. Són molts els símbols, de les festes antigues que han sobreviscut fins al Nadal d'avui:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada