MITOLOGIA GREGA

            La mitologia grega és un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semideus i mostres.

L'home no comprenia la causa de molts fenòmens naturals i  socials i, com que no els podia justificar, va recórrer a explicacions fabuloses, mítiques. Així els déus encarnen les forces naturals: la pluja, el llamp, el sol, els estels, el mar, la fecunditat, la mort, i sorgeixen llegendes sobre l'origen del món i de les plantes i els animals ... Els mites, doncs, van lligats amb la religió, ja que l'existència de déus obliga l'home a adorar-los i honorar-los perquè l'afavoreixin i no se li posin en contra.

 Altres mites tenen, en canvi, un sentit històric i un tercer tipus de mites tenen una finalitat simplement lúdica, tan sols pretenen divertir .

Els principals deus de grecia eren dotze i vivien al mont Olimp, la seva missió era la de governar la terra i tots ells estaven emparentats d'alguna manera.

ZEUS: Fill de Cronos i Gea. Déu del cel i de la pluja i governador dels déus.
HERA: Esposa i germana de Zeus. Protectora del matrimoni i de les dones casades.
POSIDO: Germà de Zeus. És el segon déu més important, i el governador del mar.
ATENA: Deessa dels guerrers victoriosos. Filla de Zeus, va néixer ja armada.
ARES: Déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Vatenir una aventura amorosa amb afrodita
ARTEMIS: Deessa dels animals salvatges. Va néixer fruit d'una aventura de Zeus i Leto.
APOL.LO: Déu de la llum i de la claredat. S'encarrega de conduir el carro del sol pel cel.
AFRODITA: Deessa de la bellesa, filla d'Urà i esposa del coix i lleig Hefest. 
HEFEST: Déu ferrer. Fill de Zeus i d'Hera, no gaire agraciat. Espòs d'Afrodita.
HESTIA: Deessa de la Llar i del foc, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus.
HERMES: Missatger dels déus, fill de Zeus i una de les seves amants Maya.
DEMETER: Deessa de l'agricultura filla de Cronos i Rea i és mare de Persèfone.

MONSTRES I ÉSSERS PRODIGIOSOS DE LA MITOLOGIA GREGA

CENTAURES Éssers mig humans i mig cavalls. Van néixer de la unió d'Ixíon i del núvol que va enviar-li Zeus amb la forma d'Hera, a qui pretenia posseir. Representaven la natura més salvatge i s'alimentaven de carn crua. ESFINX Monstre d'origen egipci amb cara de dona, cos de lleó i ales d'àguila. En una muntanya propera a Tebes, posava un enigma als viatgers, que devorava quan es veien incapaços de resoldre'l, fins que Èdip va endevinar-l'hi i es va matar precipitant-se des d'un penya-segat. GÒRGONA Cadascuna de les tres germanes, anomenades Esteno, Euríale i Medusa, amb urpes, cabellera de serps, una llengua llarga i unes dents punxegudes. La Medusa va ser morta per Perseu. GRIU  Ésser amb cos de lleó i ales i cap d'àguila. La seva doble natura el fa símbol del poder a la terra i al cel. MINOTAURE Ésser amb forma humana però amb cap de toro. Fill de Pasífae i d'un toro enviat per Posidó. De seguida que va néixer, Minos, marit de Pasífae i rei de Creta, va tancar-lo dins el Laberint, on va viure fins que Teseu el va matar. QUIMERA Ésser monstruós amb tres caps diferents: un de lleó, un altre de cabra i un tercer de serp, al final de la cua. La Quimera treia foc per la boca i devorava gent i bestiar. Bel·lerofontes va aconseguir matar-la acostant-s'hi per l'aire sobre Pegas i enfonsant en la seva gola una llança amb una punta de plom, que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar. PEGAS Cavall alat i volador engendrat per Posidó, va néixer de la sang de Medusa en ser decapitada per Perseu. Bel·lerofontes va reeixir a capturar-lo i el va muntar per vèncer la Quimera i les amazones, fins que, endut per l'orgull, va pretendre volar fins a l'Olimp. Mentre s'enlairaven Pegas el va precipitar al buit i va arribar sol a l'Olimp, on Zeus el va convertir en un dels seus cavalls. SIRENES Divinitats marines amb cap i pit de dona i la resta del cos d'au. Vivien a les costes de Sicília, on amb els seus cants encisadors atreien irresistiblement els mariners fins que el seu vaixell s'estavellava contra les roques de la costa. Solament Ulisses va saber com resistir al parany del seu encant.