ON ÉS DÉU?

Un home te diu:
"On es Déu? Se veu o no se veu?"
Escolta bé, si t´han de dir on es Déu, Déu se´n va.
De res no et servirà que et dugui que Déu viu a la teva veu.
Que Déu es a la flor i a la llavor, al niu i a la ferida,
en allò que es lleig, en el que que és trist, a l'aire i a l'aigua.
Déu és al mar i de vegades al temple,
Déu és al dolor que no se´n va i al vell que passa,
a la mare que pateix i a la paparra,
a la dona pública i al minaret de la mesquita blanca.
Déu és a la mina i a la plaça,
és ben cert que és arreu, però cal veure´l
sense demanar on és com si fos mineral o planta.
Endinsa't en el silenci,
mira't la cara...
no en tens suficient amb el misteri que veus i sents?
Passa un nin cantant,
tu l'estimes...
Déu hi és.
El tens a la llengua que cantes,
a la veu amb que blasfemes
i quan preguntes on és,
aquesta curiositat és Déu que camina per la teva sang amarga,
als ulls és quan rius,
a les venes quan estimes,
hi és Déu, en tu,
però has de veure'l tu mateix,
que no s´hi val que t´ho diguin...
has de sentir-lo tu, com salta, com esgarrapa,
netejant les parets de l'ànima;
no serveix que te diguin que és a les mans del qui treballa,
pero fuig de les mans del qui duu un arma
encara que combregui o practiqui la religió que vulguis, dogma o secta;
s'escapa de les mans del qui res, no estima;
del que va a missa i no encén en els cors dels pobres llums d'esperança;
el pots trobar al suburbi a primera hora de la matinada
a l'hospital i a la garjola.
Déu és en allò, tan sense nom, que et passa quan quelcom t'encanta.
Però de res no te serviria que digués que Déu és a cda ésser que passa.
Si t'angoixa aquest home que es compra espardenyes,
si et fa sospita la vida del qui puja i no baixa,
si t'oblides de tu i d'aquells i te compromets en no-res,
i sense motiu una angoixa se't clava a l'entranya,
si et desvetlles un dia xiulant de bon dematí
i somrius i a tothom dónes gràcies,
Déu és amb tu, davall la camisa.

Gloria Fuertes